Audenis (Part 2)

La història continua a València 316

Un dia un client de Galícia va dir al Sr. Audenis que era un híbrid. Ell es va quedar una mica confús. Li va dir que era un comerciant, però un comerciant molt estrany i especial: “es usted un comercial y también es un artista!”. I ho és, 100%. Té un no sé què d’hipnòtic que faria que l’estigués escoltant durant hores sense parar. 

Un negoci 100% familiar

“La cosa anava bé i jo també em movia. Vaig anar a la fira de Frankfurt repetides vegades i d’allà va començar l’expansió de la botiga a altres instruments. Vaig conèixer la meva dona, i ella també s’hi va posar i va començar a gestionar tota la llibreria de partitures (arriben ara mateix a 40.000 títols), mira si ho controlava tot, tu li deies la sonata per violí i piano de Beethoven, i ella sabia dir-te on era, la referència i quantes en quedaven! Sense internet ni res d’això!”

A la nit s’enduien les etiquetes de les partitures a casa, feien una llista de les venudes i les reposaven. Fins a altes hores de la nit treballant. Tots junts. La seva dona era una apassionada del negoci i els seus fills també, cosa que el Sr. Audenis agraeix perquè de treballar, han treballat molt, i l’han seguit: “Un any vaig veure que feien un curs a Rorschach, a Suïssa, per afinadors de piano i pel meu sant un any la meva dona em va regalar el bitllets i el curs amb uns estalvis que ella havia anat fent poc a poquet, i vàrem marxar els dos, el primer any de casats! A més era el seu sant, i per ella, passar-lo lluny dels seus pares havia de ser difícil, i va ser un gest d’amor que sempre he agraït”.

Passat...

En aquella època, l’any 1959, el fet que un espanyol anés a Suïssa era molt estrany i van ser la nineta dels ulls de tots els assistents i els preguntaven: “Vostès són toreros?” En aquella època semblava que tothom que vingués d’Espanya fos torer. Però els dos éren joves i tenien cara de nens. Els van mimar i convidar a tot tipus de coses i varen disfrutar moltíssim: “Quan hi penso, allò va ser al·lucinant, i vàrem fer contactes amb gent de tot el món”.

...present i futur

Ara els seus fills continuen amb el negoci, el seu fill va estar tres mesos treballant a la mateixa fàbrica on el Sr. Audenis va ampliar l’ofici també; i la seva filla, ara cada any segueix anant a la fira de Frankfurt, on tothom el recorda.

“Jo vinc a la botiga cada dia i em trobo bé, això per a mi és com un santuari, tu arribes aquí i automàticament hi ha una atmosfera que et trobes millor al entrar”.

Té tota la raó.