Fundació Barcelona Comerç exigeix una llei de comerç més compromesa


Barcelona Comerç exigeix  un calendari comercial clar, data única d’inici de rebaixes i regulació d’aquest període, sense excepcions 

Les esmenes presentades volen afavorir la competitivitat del comerç de proximitat i garantir la igualtat de condicions per a tots els comerciants

 

El passat dia 4 de maig la Fundació Barcelona Comerç va presentart al Parlament de Catalunya, la valoració i esmenes al projecte de llei del comerç, serveis i fires de Catalunya, aprovat pel Govern. La presentació va ser a càrrec de Salva Vendrell, president de l'entitat qui va parlar en nom dels 19 Eixos Comercials que agrupa Barcelona Comerç i els 10.000 establiments que aquests representen.

Rebaixes

En la seva intervenció Vendrell, acompanyat pels dos vicepresidents de l’entitat, Pròsper Puig i Lluís Llanas, va exigir com imprescindible per a la nova llei, definir i regular sense excepcions, una data clara d'arrencada dels períodes de Rebaixes"D'altra manera i de seguir com ara, amb l'afegit, a més de les no dates  de comerç electrònic, només aconseguirem perdre la força del concepte de les Rebaixes i el sentit de la campanya. No és el que volem. No ens ho podem permetre", ha sentenciat, alhora que ha demanat rigor i transparència en aquest tema.

Horaris comercials

Fundació Barcelona Comerç va ser molt clara, també, en el seu posicionament i va defensar la proposta de liberalització d'horaris dels establiments no alimentaris de menys de 150 m2, encara que va demanar ampliar i puntualitzar els supòsits en que es podrà fer. "Proposem la possibilitat d'apertura en tots els casos per aquesta tipologia d'establiments, si l'entorn, el perfil del comprador i les peculiaritats del comerç ho requereixen, sigui, o no, un establiment de venda de producte alimentari, sempre que, s'acompleixi una excepció que no podem passar per alt: aquests 150 m2 no han d’estar dins un centre comercial ".

En relació també als horaris comercials, el president de Barcelona Comerç va demanar un calendari rigorós, clar i ben comunicat al consumidor i " que sigui la Generalitat qui disposi 10 dels 12 festius amb possibilitat d'apertura, en lloc de només els 8 actuals. Els 2 restants, com fins ara, estarien en mans dels ajuntaments, en funció de les seves peculiaritats i necessitats".

 

Regulació, compromís i pressupost pels BID’s

En la seva intervenció, a més, Vendrell va senyalar la coincidència de Fundació Barcelona Comerç amb el Govern català en la necessitat de modernització i adaptació del comerç de proximitat a la nova realitat  i és en aquest sentit, i sota la premissa de "fer del comerç de proximitat un model de negoci dinàmic (com la societat mateixa) i competitiu, que aporti valor i, en última instància, retorn econòmic al nostre sector"  que l'entitat ha demanat que la nova llei reculli una aposta clara pels BID's (Business Improvement Districts), i garanteixi un marc jurídic clar per al desenvolupament d'aquest un nou model de gestió comercial , implantat ja a diferents ciutats europees i americanes, i que es fonamenta en la gestió compartida de les zones comercials a través de la suma de compromisos públic-privats, la participació, la responsabilitat social i el rigor en la manera de treballar de tots els actors dels BID's.

Salva Vendrell va recordar que un dels dos eixos comercials escollits per fer la prova pilot de la implantació dels BID's a casa nostra és l'eix comercial de Sant Andreumembre de Fundació Barcelona Comerç, i és en aquest punt que va demanar, des d'ara mateix, i perquè el test no es quedi només en això, en una prova- pilot, "el rigor que un canvi tan radical com és l'establiment d'un BID al territori -primer de molts, si tot va segons l'esperat- requereix: acompanyament, professionalització, marc jurídic clar, regulació, compromís i, evidentment, pressupost".

 

Regulació comuna per al comerç online i offline

Fundació Barcelona Comerç també va exposar i demanar als parlamentaris, una legislació clara, una regulació transparent i una normativa específica per l'e-commerce , amb l'objectiu, ha explicat Vendrell, d'assegurar igualtat de condicions per a tots els comerciants, online i offline. "Tots som comerç i, com a tals, demanem, per una banda, suport i recursos per adoptar l'e-commerce com a una eina més de millora i productivitat dels nostres negocis i, per l'altra, una regulació comuna, en tots aquells aspectes en què ens pot afectar aquesta nova manera de fer comerç (com l'establiment de taxes per lliurament al client en l'última milla, per exemple)".

Finalment, i en relació a les accepcions recollides al projecte de llei per a la determinació dels municipis turístics, Fundació Barcelona Comerç es va posicionar totalment en contra de la que disposa que una població pugui ser reconeguda com a turística si disposa d'una àrea comercial que generi una afluència anual de visitants de fora de Catalunya que superi el nombre d'habitants del municipi"No té cap lògica la categorització de "turístic" d'un municipi pel simple fet de permetre l'aterratge d'una gran àrea comercial al seu territori", ha dit Vendrell.

El president de Fundació Barcelona Comerç va cloure la seva intervenció expressant el desig que les valoracions i propostes fetes per la seva entitat siguin contemplades en la nova llei.

Aquesta va ser la segona compareixença de la Fundació Barcelona Comerç en relació al projecte de la nova llei del comerç, serveis i fires de Catalunya. L'anterior va ser el passat 24 d'abril, sota el paraigua de RETAILcat.

 

A la fotografia, d’esquerra a dreta, Pròsper Puig (vicepresident), Salva Vendrell (president)i Lluis Llanas (vicepresident) de Fundació Barcelona Comerç